TEORIA

El Power Point sobre la teoria el podeu descarregar clicant AQUÍ

El Document sobre la teoria el podeu descarregar clicant AQUÍ

10. Els gèneres literaris del noucentisme

1.    El noucentisme

Ø  Introduït per Eugeni d’Ors, en articles anomenats gloses apareguts al diari La Veu de Catalunya.

Ø  Doble significat:

-       Feia referència al nou-cents, el nou segle que s’acabava d’iniciar.

-       Era sinònim de modern.

Ø  Els noucentistes, es consideraven els veritables moderns, a diferència dels modernistes a qui anomenaven fills del segle XIX.

Ø  Trets comuns entre el modernisme i el noucentisme:

-       Intent de reformar la societat.

-       Antiruralisme (no era exclusiu de tots els sectors modernistes).

-       Europeisme o la lluita per la creació d’una llengua literària moderna.

Ø  La gran diferència entre el noucentisme i el modernisme és que, el noucentisme disposarà d’un poder polític que el modernisme no havia tingut.

Ø  1906: any decisiu en l’inici del noucentisme. 1 de gener de 1906 “inici Noucentisme”à1918

-       Publicació del Glosari.

-       Apareixen dos llibres de poemes d’estètica noucentista (Els fruits saborosos de Josep Carner i Horacianes de Miquel Costa i Llobera)

-       Celebració del I Congrés Internacional de la Llengua catalana.

Ø  El mateix any coincideixen fets de caràcter polític:

-       El naixement de Solidaritat Catalana.

-       La publicació de La nacionalitat catalana d’Enric Prat de la Riba.

Ø  A partir de 1917, el noucentisme comença a davallar.

Ø  És difícil d’establir el final d’aquest corrent, sobretot perquè és encara massa pròxim. Però no hi ha dubte que després de la guerra civil (1936-1939) és encara ben viu en tots els àmbits artístics. Algunes de les manifestacions més notables són:

-Nabí de Josep Carner

-Les Elegies de Bierville i Salvatge cor de Carles Riba

- Fruits Saborosos de Josep Carner

Ø  Aquest mateix any, Eugeni d’Ors es trasllada a Madrid i deixa d’escriure en català.

1.1. Objectius del noucetisme

Ø  Va assenyalar la confluència entre política i cultura.

Ø  Els noucentistes, van dedicar els seus esforços a normalitzar el fet polític, cultural i lingüístic de Catalunya.

-Normalitzar: situar el país al mateix nivel que la resta d’Europa i estendre la ideologia noucentista a tota la societat.

Van crear una extensa xarxa d’infraestructures culturals: escoles, museus (Josep Pijoan, que posa les bases del futur Museu d’Art de Catalunya), biblioteques, editorials i publicacions periòdiques (La Revista) i el mateix Institut d’Estudis Catalans.

1.2. Estètica i ideologia noucentistes

Ø  Imperialisme: funció dirigent en política per tal d’estendre la ideologia noucentista a cadascuna de les classes socials.

- Volien controlar els àmbits públics.

- Aconseguir els aparells ideològics d’estat (sistema educatiu).

- Dirigisme cultural.

- Allunyar-se del catalanisme popular i de l’anarquisme.

Ø  Arbitrarisme: Obstrucció de la realitat per aconseguir la Catalunya ideal.

Ø  Civilitat: Neutralitzar els progressius conflictes i harmonitzar les diferents classes socials en un mite de perfecció i de cultura.

-La natura és reduïda a escala humana (natura humanitzada) a la qual s’ha de domesticar i civilitzar

-Exaltació de tot el que es producte de l’home.

Ø  Classicisme: Harmonia, serenor, objectivitat o la perfecció.

-Recerca de la mesura humana i valoració de les coses menudes.

-Reducció intencionada de l’ésser humà i la naturalesa a dimensions ninotesques, sense que resulti grotesc.

Ø  Mediterranisme: Reivindicació de les cultures mediterrànies com a forma de vida.

Ø  Nacionalisme: Continuació de l’esperit de recuperació nacional iniciat amb la Renaixença.

2.    Els gèneres literaris del noucentisme

Ø  La poesia: serà el més valorat, ja que permet crear una llengua literària més sintètica i elaborada i , idealitzar la realitat seguint l’estètica arbitrària.

Ø  La prosa: dóna importància a l’article i a l’assaig, com a transmissors de la ideologia noucentista, i a la narració curta.

Ø  La novel·la: es considera massa lligada a una estètica realista, incompatible amb la cultura arbitrària. El noucentisme fracassa en l’ intent de construir una novel·la ciutadana, en canvi si que té lloc la traducció de les grans novel·les estrangeres.

Ø  El teatre: no és objecte de gaire interès, el consideren un gènere massa popular, però s’admet l’alta comèdia sobre la classe social burgesa.

3.    L’assaig noucentista : Eugeni d’Ors

Ø  Eugeni d’Ors, és l’assagista més important del noucentisme.

Ø  Del 1906 al 1920, va col·laborar diàriament a La Veu de Catalunya amb el pseudònim de Xènius, comentant la política i la cultura de l’època.

Ø  Obra basada en la glossa ( article breu, sintètic, de tema intel·lectual i escrit en un estil abarrocat , gens semblant al llenguatge periodístic.

Ø  Agruparà les glosses en volums temàtics com La Ben Platada o Gualba, la de mil veus.

4.    La poesia noucentista: característiques i temes

Ø  El distanciament del poeta respecte al tema (facilita un tractament objectiu i irònic).

Ø  La influència del simbolisme i del parnassianisme ( recerca d’un llenguatge precís).

Ø  La presentació indirecta de la realitat.

Ø  L’exposició d’una natura idíl·lica i civilitzada, dominada per les persones.

Ø  La valoració de la ciutat com a model de civilitat, ordre i mesura, a imatge i semblança de la polis de la Grècia clàssica.

5.    Els poetes noucentistes

Ø  Guerau de Liost, és el pseudònim de Jaume Bofill i Mates, que juntament amb Josep Carner, és el més destacat dels poetes noucentistes.

Ø  1908, publica La muntanya d’ametistes on fa una recreació idealitzada del Montseny. A La ciutat d’ivori, planteja el tema de la ciutat idealitzada segons l’estètica noucentista. El seu darrer llibre és una reelaboració de La muntanya d’ametistes (Josep Carner).

Ø  Josep M. López-Picó, editor de La Revista i autor d’una dilatada obra poètica.

6.    La narrativa noucentista

Ø  Primerament el panormama de la narrativa catalana era dominat pels modernistes, tot i que encara hi ha tocs de Romanticisme. Es va deixar de reflectir la realitat externa d'una manera objectiva: la realitat era entesa com a objecte, la subjectivitat de l'artista es projectava damunt de l'objecte i li donava un valor i una forma uniques. La creació d'un llenguatge literari que ho fes possible era difícil en el cas de la prosa narrativa.

Ø  La tradició era deficitària i no es podia actuar en contra d'allò que no acaba d'existir: la narrativa modernista recolzava en el realisme i naturalisme.

Ø  Uns autors del Noucentisme van llançar diatribes contra la narrativa modernista i la novel·la.

Ø  Trets que es presenten a la narrativa modernista s'aplica al Noucentisme en la creació d'un ideal que deixa de banda una realitat conflictiva.

Ø  En el Noucentisme la selecció de modalitats narratives derivades pel Simbolisme implica un rebuig de la novel·la i de la novel·la modernista.

Ø  Carner vol crear una llengua literària moderna, ciutadana classicitzant.

Ø  A diferencia de Carner, Eugeni d'Ors preveu l'evolució del gènere amb una idea moderna que coincideixi amb l'esborrament de la realitat externa.

Ø  En el programa noucentista dels primers anys la novel·la no hi té entrada perquè coincideix amb un moment de crisi de gènere a Catalunya i Europa.

Ø  El rebuig de la realitat i la voluntat fan que, durant els primers anys del moviment, la literatura noucentista s'identifica amb poesia i assaig periodístic.

RONDALLES I LLEGENDES

Ø  El Modernisme es va interessar per la rondalla i la llegenda. El gust medievalitzant farà valorar la versió del patrimoni i fomentarà la recreació i la imitació.

Ø  El Noucentisme afegirà a aquest interès la influència de les investigacions històriques.

Ø  Quan escrivia a El Poble Català, Xènius reivindicava la fantasia enfront del realisme i proposava que els escriptors catalans es plantegessin fer contes fantàstics.

Ø  D'una banda hi ha narració poemàtica posa èmfasi en l'orfebreria: Deu rondalles de Jesús infant són un exercici d'estil sobre els mecanismes de la rondalla tradicional.

Ø  La malvestat d'Oriana és un bon exemple del rendimentliterari de l'interès per la literatura antiga.

Ø  Carles Riba portarà el conte dels mons irreals a la quotidianitat.

AUTORS IMPORTANTS DEL NOUCENTISME

1.    Josep Carner

VIDA

Ø  Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970.

Ø  Als dotze anys començà a col·laborar en diverses publicacions literàries, als divuit es llicencià en Dret i als vint en Filosofia i Lletres.

Ø  Col·laborador de La Veu de Catalunya.

Ø  El 1899 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona .

Ø  Carner aviat es converteix en un punt clau del moviment noucentista i a poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant.

Ø  El 1911 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.

Ø  L’any 1921, va entrar a formar part de la diplomàcia i es va allunyar de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític català.

Ø  A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va viure fins al 1945. En tornar a Europa, es va instal·lar definitiva ment a Bèlgica.

OBRA

Destaca per sobre de les altres la seva producció poètica. En tota la seva poesia, però també en la prosa trobem: ironia, tendresa, joc i reflexió. Sovint els poemes de Carner comencen essent un pretext proposat a la consideració del lector; és el pas del pretext al poema.

Podem diferenciar diverses etapes en la seva producció poètica:

1.  L'aprenentatge: el Modernisme

Ø  1896-1905 Carner provà tots els gèneres: narració, conte, poesia i teatre.

Ø   Passà des d'actituds antimodernistes fins a arribar a connectar amb la ideologia modernista: el poeta en conflicte amb la societat. D'aquest període destaquem El llibre dels poetes (1904).

2. Professionalització: el Noucentisme 1906-1921

Ø  Durant aquests anys escrigué molta poesia segons els esquemes noucentistes. El llibre més representatiu és Els fruits saborosos (1906)

ArgumentàÉs una meditació sobre la vida que flueix constantment: infantesa, amor, maternitat, vellesa; cadascun dels fruits és un motiu per a parlar de l'home i la dona ja sigui mitjançant la comparació, l'al·legoria o el contrast.

L'actitud del personatge és sempre relacionada amb el color, el perfum, el gust, la bellesa o la forma de la fruita: maduixes, cireres, albercocs, nous... corresponen a la infantesa: són essencialment petites, de colors vius o sorolloses.

Peres, prunes, préssecs, llimones, síndries... equivalen a la plenitud i la bellesa de la dona; es tracta de poesies amb connotacions de caràcter sensual.

Taronges, figues, magranes... es relacionen amb la dona que s'ha quedat sola després d'una vida de sacrificis. Pomes, castanyes, ametlles, codonys... representen la vellesa i la permanència en el record: són fruites de tardor i d'hivern: se'n faran confitures que conservaran l'olor i el gust, l'essència de quan eren fresques.

El nom dels personatges ens presenta una faceta de la burgesia -de la vida quotidiana- amb tots els seus problemes, il·lusions i frustracions.

Ø   Més endavant (1914) publicà La paraula en el vent [obra carregada d'emoció i de subjectivisme] i Auques i ventalls [visió irònica dels barris menestrals de les viletes d'estiueig.

Ø   Carner assumeix tota la tradició catalana (culta i popular) i tots els moviments europeus. Aconsegueix així omplir el buit dels segles que van des del Renaixement fins al Romanticisme. Tant amb la seva obra poètica, com amb la prosa o amb el teatre, Carner ha enriquit la llengua amb una aportació de neologismes que va al voltant d'uns 3000 mots.

3.Descoberta del simbolisme 1921-1939

Ø  Des de l'estranger mantingué una intensa activitat literària concentrada en:

·         molts articles contra la dictadura

·         la descoberta del Postsimbolisme (iniciat a França i a Anglaterra)

·         la traducció de poesia xinesa

Ø  El seu model estètic, doncs, evoluciona i descobreix una poesia més realista. El cor quiet (1933) és el llibre de poesia que millor recull aquest canvi.

4.Poesia metafísica (1939-1970)

Ø  Durant aquesta etapa publica Nabí (significa “profeta” en hebreu). La temàtica religiosa és sempre present en la poesia de Carner

Ø  Hi aprofundeix algunes meditacions anteriors (enyorament de la pàtria, paper de l'ésser humà en el món...).

ArgumentàEstructural en 10 cants és un poema narratiu sobre la història bíblica de Jonàs, enviat per Déu a anunciar als habitants de Nínive la destrucció de la ciutat si no es penedeixen dels pecats individuals i col·lectius que s'hi cometien.

Jonàs refusa l'ordre divina al·legant que ja se sent vell i que està cansat que la gent no se l'escolti. Decideix oblidar la Veu i el manament, però de seguida se li presenten dubtes de consciència.

Jonàs marxa, fuig de Déu, dels altres, d'ell mateix i es refugia en un vaixell. Però els mariners que intenten de salvar l'embarcació durant una tempesta, el llancen a l'aigua; un gran peix se l'empassa i viu tres dies i tres nits dins el seu ventre. I Jonàs recupera la fe.

Escopit a la platja i feliç es disposa a complir el manament. Davant Nínive ja penedida, Déu remet la seva ira i Jonàs, que ja ha acomplert la seva missió, desitja morir. Nabí és un poema difícil

·         -per la simbologia moral que conté (por, pecat, ira, venjança...)

·         -per la complexitat lingüística (lèxic, sintaxi, ritme)

Ø  La poesia Carner és una poesia lúcida i conseqüent (evoluciona segons la història i les modes literàries).

2.   Eugeni d’Ors

VIDA

Ø  Va néixer a Barcelona l’any 1881 i va morir a Vilanova i la Geltrú el 1954.

Ø  Va estudia simultàniament les carreres de Dret i Filosofia i Lletres.

Ø  Visitava freqüentment els centres artístics i intel·lectuals i publicava poesies, articles i narracions que signava amb diferents pseudònims com Octavi de romeu o Xènius, amb el qual coneix més.

Ø  1 de gener del 1906 començà la publicació de les seves “gloses” amb el pseudònim de Xènius, a La Veu de Catalunya.

Ø  El 1909 va fer uns cursos als Estudis Universitaris Catalans, a través del quals atacà la teoria de la paraula viva de Maragall.

Ø  El 1911 va ser nomenat secretari Institut d’estudis Catalans.

Ø  El 1915 va fundar i dirigir l’Escola de Bibliotecàries.

Ø  A causa d’unes injuries deixà el seu càrrec polític.

Ø  Amb l’amor propi ferit l’any 1923 es mudà a Madrid i no va tornar a escriure en català.

Ø  A Madrid continua amb la seva professió d’escriptor i amb un altre càrrec polític.

Ø  Eugeni d’Ors és un dels personatges més contradictoris de la història de la literatura catalana.

Ø  Tot i que s’ha lamentat la seva desaparició de les lletres catalanes, tothom ha reconegut la seva arrogància i frivolitat. Tanmateix difícilment serà mai oblidada la seva col·laboració amb el règim franquista.

Ø  Pseudònims: els seus pseudònims reflecteixen la seva vanitat; Tant pel joc semàntic del seu nom amb la paraula “geni” o pel fet d’ avant posar el “de” aristocràtic al seu cognom.

OBRA

EL GLOSARI

L’obra catalana d’Eugeni d’Ors consisteix essencialment en el seu Glosari, el conjunt d’articles breus d’estil periodístic publicats en La Veu de Catalunya i en El Día Gráfico.

Ø  Són articles concebuts com una lliçó diària,sobre tota mena de qüestions, en un estil brillant i recarregat, tractats en un llenguatge periodístic i àgil.

Ø  El to de les “gloses” és sempre agressiu i demolidor. Ors ataca el Modernisme i el Romanticisme, contra els quals exalta el Noucentisme.

Ø  En el seu estil irònic i frívol tracta igualment les coses greus a través de l’exabrupte, així enlluernava els seus lectors.

Ø  De tot el seu pensament, només les teories estètiques tenen alguna validesa. No eren originals, però va saber aplegar unes quantes idees fonamentals i oferir-les amb un llenguatge que les feia semblar noves. (conflicte camp - ciutat / natura- ésser humà à Romanticisme i l’art total)

LES NARRACIONS

Ors va incloure en el Glosari tres obres narratives de gran qualitat i sorprenent novetat. La Ben Plantada (1911), Gualba, la de mil veus (1915) i Oceanografia del tedi (1916).

Va fer unes novel·les en què l’objectivitat narrativa (la il·lusió de realisme) són tan radicals que arriben a confondre totalment el lector i, a més a més, el desconcerta amb la fragmentació de la realitat física i temporal en petites parcel·les que el lector únicament pot ajuntar de mica en mica.

1.    La Ben Plantada

           

Argumentà Xènius, el protagonista, s’interessa per una senyoreta nouvinguda a una colònia estival d’un poblet de la marina catalana a la qual anomena Ben Plantada i projecta damunt d’ ella tots els seus ideals estètics i morals. Aquesta atracció inicial arrossega al protagonista a un amor fatal, no correspost. Desenganyat, fa seva la Ben Plantada de l’única manera que pot: pensant-la. La mentalitza i així l’eleva a categoria  celestial (idea). Un cop convertida en ésser celestial, s’apareix a Xènius com a símbol de Catalunya i li ordena que instrueixi a la gent “Batejant-les noucentistes en nom de Teresa”, l’autèntic nom de la Ben Plantada.

Ø  És considera un doctrinari català, i la Ben Plantada com un paradigma de la bellesa femenina catalana.

Ø  Tota la novel·la és una broma i la descripció de Teresa no té res a veure amb els cànons mediterranis.

Ø  Amb aquest novel·la Ors ho destrueix tot, fins i tot el que ell mateix ha creat. Això ho aconsegueix amb una gran confusió de realitat i ficció.

Ø  Aquesta novel·la al·legòrica és una de les més objectives, i per tant realistes, de tota la literatura europea.

Personatge de la Ben Plantada:

Ø  Té unes desmesurades proporcions en comparació amb la dona mediterrània, fent que el resultat sigui grotesc i monstruós. Fet que Ors dissimula amb una abundant adjectivació positiva i hiperbòlica.

Ø  També té trets negatius a la personalitat com: l’ egoisme; el fet de devorar i no menjar; el fet de dormir massa i la seva falta d’intel·ligència.

Ø  La raó d’aquest joc confús, perfecte i hàbil és que a la novel·la només hi ha la veu de Xènius, el narrador - protagonista. Tot en conseqüència ha estat fruit de la seva imaginació.

Personatge d’en Xènius:

Ø  Tot i que ell projecta els seus fantasmes mentals damunt la realitat que l’envolta, no falseja la realitat objectiva i la descriu tal com és amb el detalls exactes.

Ø  És l’adjectivació que utilitza la qual altera la crua realitat.

Ø  Ell és un enamorat foll i per tant no “veu” la realitat sinó que la “sent”, per això no s’adona de la monstruositat de la Ban Plantada tot i que l’hagi descrit exactament com és.

Passió per la son _(ella)à^(ell) imatge vivent d’una somnàmbula prerafaelita

Nascuda a l’Amèrica llatina, fa només 2 anys que està a Catalunya i parla català _(ella)à^(ell) no li desmunta les seves estructures mentals ja que té prou per reconstruir-les.

2.    Gualba la de mil veus

Ø  Aquesta novel·la és la història d’una passió incestuosa: l’amor entre un pare i una filla.

Ø  En la història passió i natura s’uneixen amb un desenllaç fatal: la soledat.

Ø  La natura és presentada com a força destructora i purificadora a la vegada.

Ø  L’amor és vist com a pecat justificat gràcies a la purificació de la natura.

Ø  L’obra s’enllaça amb les novel·les ruralistes del Modernisme, pel tema i pel sentiment, però formalment és del tot diferent.

3.    Oceanografia del tedi

Argumentà Xènius, el protagonista, és un home que mentre estava descansant en un balneari per causes de salut es distreu a descompondre totes les seves sensacions, sense bellugar-se; aplicant al peu de la lletra les recomanacions del metge. La seva pa és alterada per la bellesa d’una senyoreta que se li asseu al davant. Aquest fet el trasbalsa i decideix abandonar el balneari l’endemà d’haver-hi arribat. A la ciutat, es troba un amic (el seu alter ego) que molt més malalt que ell, no s’ha privat, en un altre balneari, de l’exercici de l’amor malgrat que això minvi la seva precària salut i el condueix a la mort.

Ø  L’obra és una esplèndida experimentació narrativa.

Ø  Xènius és el narrador – protagonista que redueix l’acció de la novel·la al mínim i trenca en parts minúscules la realitat.

Ø  L’obra tracta les dues actituds davant la realitat: la continguda/ l’apassionada, l’estèril/ la vital.

3.   Guerau de Liost

VIDA

Ø  Jaume Bofill i Mates nascut el 1878 a Olot i mort a Barcelona el 1933, utilitzava com a poeta el pseudònim de Guerau de Liost.

Ø  Es va graduar en les carreres de Dret i Filosofia i Lletres.

Ø  Exercí d’advocat i participà activament en la política catalana.

Ø  El 1918 va ser nomenat membre de l’institut d’Estudis Catalans.

Ø  Ell va actuà com a acusador d’Eugeni d’Ors

Ø  Va ser un bon periodista i un dels grans oradors de la Catalunya contemporània.

Ø  Va ser un escriptor, com tots els noucentistes, acurat en la forma, reconegut com un gran estilista.

Ø  En les seves obres: el llenguatge és precís i depurat; el lèxic riquíssim; les rimes variades i insospitades; els versos perfectes i musicals i els poemes i llibres ben estructurats.

OBRA

Ø  Les primeres composicions van ser modernistes, però gràcies al mestratge de Josep Carner esdevingué noucentista.

Ø  La seva poesia gira entorn als grups temàtics següents:

1.    El Montseny, que simbolitza la natura

2.    La ciutat,representada per la Barcelona ideal

3.    La seva intimitat personal

4.    Les passions i les misèries de la gent

1.    La muntanya d’ametistes (1908)

Ø  La seva primera obra noucentista

Ø  Recull de poemes publicat amb un pròleg polèmic.

Ø  El llibre és un cant al Montseny considerat com una rèplica al ruralisme modernista.

Ø  El poeta de manera ordenada i gradual passa revista a tots els éssers que habiten en la muntanya.

Ø  És tracta d’una natura urbanitzada: l’home coneix les seves lleis i la domina.

2.    Les Sàtires (1927)

Ø   Publicades amb il·lustracions de Xavier Nogués

Ø  Ofereixen una visió humorística de la societat

Ø  Té intenció moralitzadora

Ø  Ens descriu irònicament les passions i les febleses humanes

Ø  Reprèn la tradició satírica de la literatura medieval catalana